Jo, vaig triar a la Cristina Raventós, i la hi vaig escriure un poema. Aquest, era el següent:
La meva nineta
La meva
nova amiga cristina
Aquella
que té cara de nina.
Rosseta
com el sol i el blat
I amb
un somriure que et deixa bocabadat.
A
Blanquerna la vaig conèixer
Amb una
conversa molt dispersa.
Però
dia a dia em va ensenyant
Que la
amistat es pot fer gran.
Odia la
gent que no somriu,
Perquè
ella en té un de viu.
No
gosis amagar la simpatia,
Perquè
la Cristina et dirà: ves-te’n tia!
M’acomiado
del eu poema
Que
te’l dedico amb alegria i pena.
Alegria
per haver-te conegut,
Pena
per fer un poema tan menut.
Paula Tomás Rodriguez
No hay comentarios:
Publicar un comentario